Marc Martínez

“Mantenir-se en la popularitat durant anys és molt complicat tal com puja, baixa” Així és com parlava en Marc sobre la seva visió de la fama. Amb una trajectòria llarga i diversa, explica que ha tingut experiències de tota mena. Va començar de molt jove, i des de sempre, ha sentit que porta l’art a la sang. D’una manera o altra, la seva vida sempre ha estat lligada amb la cultura. 

​

Segons l’actor, la fama pot ser una arma de doble tall, el fet de començar amb 18 anys fent televisió el va marcar i va viure certes experiències que molt poca gent de la seva edat tenia. “Gestionar la popularitat de jove és complicat, amb 18-20 anys no estàs preparat, et pot desbordar”. A casa seva, a part de la seva pròpia experiència amb aquest reconeixement tan precoç, ha tingut una experiència molt propera amb un dels seus fills i va veure com patia per sortir al carrer i com és de difícil de gestionar. Recalcava que el més important és que l’entorn t’ajudi i et doni eines per gestionar-ho. Avui en dia, amb les xarxes socials, la popularitat és més abundant que abans, ja que estàs molt més exposat. 

La cara B de la fama, especialment en els joves, si no es gestiona bé, es pot convertir en una cosa negativa per a qui ho viu. Es pot transformar en una naturalitat i no és natural, “Els diners, la fama i l’èxit es poden convertir en una malaltia”. Amb els joves es crea un fenomen fan només per al físic i es poden creure coses que no són i no sempre és sa, però forma part de la feina. 

Sobretot amb els infants que treballen en produccions audiovisuals, destacava que és un món d’adults molt dur i té molta exigència on has de tenir una gran disciplina, “els nens han d'anar a l'escola i viure la infància”. 

​

D’altra banda, l’estrès i incertesa són una constant de la carrera de l’actuació, “La teva carrera està en mans dels altres, els actors som l’instrument i necessitem la resta, no pots anar per lliure”. Quan participen en obres de teatre, sèries, estan amb més gent, en canvi, quan el mateix actor crea i dirigeix ho pot començar fent un mateix i és una feina que no té fi i per la salut mental també és un factor rellevant, igual que el temps que he estat sense treballar, reivindicava “En aquest país els artistes no se'ls tracta bé mai, el govern no fa res i, per la trajectòria que porto no tinc ni una mínima estabilitat”.