ENTRE BAMBOLINES
Arnau Sanromà
“El meu principal objectiu no és ser famós, jo vull ser actor i no sempre per ser actor has de ser conegut”
21 de juny 2025
L’Arnau Sanromà, és un jove que ha estudiat a l’Institut del Teatre i té molt clara quina és la seva vocació, ser actor.
Des de l’inici del seu camí, assegura que la seva visió no ha canviat gaire. “Sí que és veritat que he après coses, no sabia la complexitat que tindria ser actor, però la il·lusió o el motor mai es perd”. Explica que, com molts actors, al començament és fàcil il·lusionar-se amb la televisió, però que amb la maduresa va descobrir que preferia seguir una vessant més teatral. Per tant, “El meu principal objectiu no és ser famós, jo vull ser actor i no sempre per ser actor has de ser conegut”.
LA PRECARIETAT ECONÒMICA UNA PROBLEMÀTICA SOCIAL
Ell és molt conscient de la precarietat i sempre que no ha tingut feina, l’ha buscat o creat ell mateix. Reconeix que és una professió precària, però reflexiona que aquesta precarietat ve d’anys enrere, socialment sempre s’havia menyspreat l’art i l’entreteniment com una carrera professional a diferència d’altres feines “més serioses”, fent així que hi hagi un gran desinterès per la cultura i una manca de referents. Aquesta manca de valoració cultural fa que molts actors no puguin cobrir les seves necessitats bàsiques només amb la seva feina artística. “Ara mateix, l’art no em dona el sosteniment mensual que necessito.”
Considera que, com a col·lectiu, dels actors “no se’n parla gaire, i menys d’aquests temes”. Segons ell, al sector hi ha també molta deslleialtat. “A qui li interessa que un actor estigui precaritzat si no se li valora la seva feina?”
Admet que, en els seus inicis, encaixava els “nos” dels càstings d’una manera molt personal, jutjant-se a si mateix. Amb el temps, però, ha après a veure’ls com una reorientació del camí: “Si no és per una via, serà per una altra. I no em jutjo posant-me pes a sobre meu pensant si no estava a l'altura. Potser simplement no encaixava en el perfil que buscaven, i no té res a veure amb si soc bo o dolent.”
Per a ell, la llibertat personal no depèn de la fama. “Tenir el domini de la llibertat, aprendre a ser lliure, no va lligat al fet de ser famós i tenir feina, sinó a sentir-se bé amb un mateix. Ser famós té un preu molt car. La fama és simplement una eina per aconseguir feina, i que siguis famós no vol dir que siguis bo.”
