Bea Segura

21 de juliol 2025

Per a la Bea Segura, la professió és una de les seves grans passions. Al mateix temps que defineix la professió com una prova constant de resistència emocional. Ella mateixa relata: “S’ha de fer un treball de recerca d’un mateix i entendre que és una professió dura; no és per a tothom aquesta incertesa, i hi ha qui acaba deixant la professió”.

​

Quan era jove, reconeix que tenia “la inconsciència i la jovenesa de part meva”, però amb el temps la inestabilitat econòmica i la incertesa es viuen amb més preocupació. “Penses: com és possible que estigui en una professió que m’ha anat bé, he aconseguit treballar tota la meva vida, i encara estic pendent de què faré l’any que ve? És més angoixant a mesura que et vas fent gran, perquè saps que potser no treballaràs més i tens més responsabilitats”.

​

Recorda també un consell dels seus pares que l’ha ajudat en enfocar-se només a la professió: “Els meus pares sempre em van dir que estudiés el que realment m'agrades i  m'apassiones”

​

Amb el pas dels anys, diu que els no d’un càsting s’assimilen més ràpid i amb menys intensitat, perquè ja ho has viscut moltes vegades. "Aprens que de deu càstings, nou et diran que no".

​

LA FIGURA DELS CRÍTICS​

​

Pel que fa a les crítiques, considera que està bé que existeixin, ja que ajuden l’espectador a orientar-se sobre què anar a veure al teatre per exemple. Tot i això, reconeix que a la majoria d’actors no els agrada que hi hagi crítiques, però hi han de ser. “Possiblement, fa uns anys les crítiques tenien més pes; ara tothom opina de tot i, amb el temps, els crítics han perdut pes”.

​

Tant les crítiques negatives com les positives s’han de saber encaixar i posar al seu lloc. Segons Bea Segura, el problema és que els no-elogis es queden més al cap que els elogis. Una crítica de teatre que no has volgut llegir i on potser ni tan sols et mencionen pot fer molt mal. 

​

Respecte a la inestabilitat econòmica, per a la Bea és com una muntanya russa, quan treballa tot flueix, però en períodes de 3 o 4 mesos sense feina intenta no caure en pors o inseguretats. Considera que aquesta incertesa és la que genera una inestabilitat mental més forta. Durant aquests temps sense feina, l’actor continua formant-se, però, com assenyala, “la majoria lluiten per mantenir-se econòmicament només amb la interpretació”

Afegeix que, des de fora, pot semblar que tot va bé, però la realitat és que pot haver fet una pel·lícula fa dos anys i després no haver treballat més.