L’actor i productor Jordi Planas, va descobrir la interpretació de molt petit a través dels seus pares. Ràpidament, el va fascinar, el moment en què s’obria el teló i la gent interpretava coses que no eren veritat, però el públic ho creia. Des d’aleshores va saber que es volia dedicar a aquesta vessant artística.

A Catalunya és molt conegut per la sèrie diària La riera, on va ser un dels protagonistes durant 8 anys. Explica que, amb el pas del temps, la gent el reconeixia pel seu nom i no tant pel personatge, un fet poc habitual, ja que normalment sol passar a l’inrevés. Aquesta situació, el va fer adonar de com havia entrat a les cases dels espectadors.

​

“Quan ets jove tens una il·lusió que fa que passi per davant de tot, però quan et fas gran veus el panorama i tot és més complicat”.

​

Va estudiar a Barcelona i Hollywood per conèixer de prop com era la professió allà. Tot i començar amb una desconeixença total de la professió, ràpidament va ser molt realista i sabia on es posava. A mesura que s’ha anat fent gran ha obert diferents camins professionals, no només s’ha dedicat a actuar, sinó també al doblatge, les locucions i altres vessants de l’ofici. Amb els anys ha après que “s’ha de tenir pla B, C, D… Z, és una professió molt complexa i hi ha poca feina, però quan n’hi ha, has de donar-ho tot”.

​

EL GLAMUR I POPULARITAT

​

És plenament conscient que una persona quan surt per la televisió és clarament pública, i si aquesta popularitat i acceptació pública no està ben posicionada pot pujar al cap, sobretot quan s’és jove, ja que es guanyen molts diners ràpidament, i s’obre un gran ventall de possibilitats. Explica que és important que algú t’avisi i et digui que vagis amb compte i que tot això s’acabarà. Es pots passar de tenir molta feina a zero feina, i això vol dir zero ingressos i precarietat.  “Quan va molt bé, guai, però quan no va tan bé i és més precari, tranquil·litat”

​

Les crítiques són un altre factor determinant. Planas és conscient de com poden afectar: “tot i tenir molts missatges bons, un de dolent se't quedara al cap”. Quan t’exposes al món públic i la gent opina, cal anar amb compte, o ho portes amb naturalitat o ho vius malament. La seguretat en un mateix és fonamental per fer vida normal i portar bé la popularitat.

I especialment si afecta la salut mental en Jordi ho té molt clar, “és essencial buscar ajuda externa quan “se’n va de mare”. Ell, per sort, no ho ha necessitat, però té clar que és imprescindible, si una persona sola veu que no pot demanar aquesta ajuda. Cal “tenir el cap bé” en una professió on es treballa depenent de les opinions. Sempre hi haurà algú a qui encantaràs i algú a qui semblaràs nefast “.

​​

Pel que fa al glamur, quan se li pregunta si la popularitat en té, respon que “aquesta professió té el glamur que els ulls de la persona que t’estigui mirant li vulgui donar, o consideri”. En aquest sentit, explica que no es tracta només de lluir vestits i catifes vermelles, sinó que darrere hi ha esperes, avorriment, nervis, tensió entre altres coses. Per tant, el glamur sempre depèn de la mirada de l’espectador i no de l’actor. Tal com ell mateix afirma: “venem glamur perquè l’espectador pensi que és guai, però quan ets dins i veus les bambolines, entens que creure que aquesta professió és només glamur és un error, el glamur en forma part, sí, però no n’és l’essència.”

​

Jordi Planas ha assumit que, amb la popularitat, hi ha una part de la seva privacitat que ha perdut. Per aquest motiu, no li agrada exposar la seva vida personal a les xarxes socials i defensa que la seva intimitat és “un racó petit que no vull deixar perdre”. Així doncs, Té clar que hi ha una part professional en què està disposat a tot, i una part privada que no vol exposar.