La Cristina Plazas, amb una gran trajectòria interpretativa de més de 35 anys, i un testimoni molt interessant, és una actriu molt reconeguda per tothom. Ella mateixa defineix la seva carrera com a molt versàtil, la seva feina sempre l’ha entusiasmat. “Tinc la sensació que la gent sap que soc actriu, però no em coneixen per un determinat personatge sino que soc qui els ha representat”. 

Tot i que sempre li han agradat molt les arts va arribar-hi una mica per casualitat, va començar a fer teatre, després va anar fent cursos, va fer alguna obra de teatre clàssic i llavors va ser quan li va sortir un dels seus primers projectes professionals.  En tot moment sabia que era una feina precària i difícil, es considera una privilegiada per haver pogut treballar sempre en l’ofici, sap que no és el normal tot i que ha tingut algun moment de crisi, però s’ha dedicat a diferents vessants com teatre, cine, tele, o ha treballat en més d’una llengua fent que pogués tenir més ofertes de feina. 

​

Aquesta popularitat que li ha donat el fet d’haver interpretat certs personatges, com per exemple Vis a Vis o Los hombres de Paco, és un concepte molt relatiu i fugaç. Ella no es considera una actriu molt popular, sinó que considera que ha viscut etapes en les que estava més o menys exposada públicament, per a ella el reconeixement del públic li agrasa pero no la fa sentir pitjo sinó que el que d’alguna manera l’afecta és el fet que li truquin o l’agafin per càstings a que no. Però els nos dels càstings, ha vist que amb el temps a tothom li passa i abans en els seus inicis ho patia més tensió i estrès, però ha après a acceptar tan ràpidament un si que un no. 

​

LA SOCIETAT NO SAP EL QUE COMPORTA 

​

Ser actriu és d’alguna manera una feina permanent que es força difícil desconnectar-ne, “la gent no entén que tu has d'invertir tota la teva vida en ser actor o actriu, no es té la consciència que és una manera de treballar intensa, i fins que no comences assajos no cobres”. No només és dir el text sinó que és estudiar, perparar-se, investigar el personatge, descobrir-lo…

​

D’altra banda, també reivindica com la precarietat influeix en tot l’àmbit artístic, una realitat sovint invisible per a la societat. Segons ella, no es té prou en compte que aquesta professió depèn bastant de l’atzar i del fet que algú pensi en tu per a un projecte, o l’agafins als càstings. Fins que el projecte no comença oficialment, l’actor no cobra res, encara que hagi passat setmanes o mesos preparant-se. 

Aquesta inestabilitat no és només econòmica. Els projectes poden ajornar-se o solapar-se, cosa que genera tensió i impedeix planificar la vida personal. Al llarg de la seva trajectòria, també ha viscut moments d'inestabilitat econòmica i, sovint, les feines no han estat a la seva ciutat de residència, fet que l’ha obligada a desplaçar-se i adaptar-se a noves circumstàncies. Tot i això, insisteix que l’única manera de sostenir aquesta professió és aprendre a conviure amb la incertesa: “Has d’estar serè i relaxat per viure".