Albert Ausellé

L’Albert Ausellé, va endinsar-se al món del teatre al seu poble de manera gairebé espontània,  sense buscar res en concret va fer les proves per l’Institut del Teatre i va entrar. Des d’aleshores ha anat construint el seu camí dins del món de la interpretació. 

 

Però, l’Albert ho té clar: "Si només volgués viure del teatre, ho portaria molt malament." Aquesta és una de les primeres coses que diu l’actor, que hem pogut veure en molts registres a casa nostra, i és que no es dedica exclusivament a actuar sinó que ho compagina amb una altra feina fora del sector o com diu ell, “tinc una doble vida”, ha preferit tenir dues feines per viure tranquil·lament i no patir “és molt dur no tenir feina, ho pateixo molt i tenir una altra feina em dona tranquil·litat”. 

Detallava que hi havia i hi ha èpoques sense treballar i no volia no tenir diners, “No es defineix tant com a actor, ja que és més coses a part d’aquesta professió”. Per ell, i molts que es dediquen a l’actuació, tenir temps lliure és molt complicat de gestionar i “quan no tens diners o previsió de que t’arribin diners en molts mesos vista es fa difícil “.

D’altra banda, la tranquil·litat de tenir una altra feina el fa seleccionar una mica els projectes, i els escull més per si el projecte l’interessa i no pels diners.

​

El fet d’haver buscat altres feines ha estat com esmentava abans, per la gran estabilitat que sempre hi ha sigut, però considera que actualment ha augmentat, els sous s'han mantingut i no han evolucionat respecte d’anys enrere i les gires duren molt menys que abans, per tant, es cobra menys. Reivindica que, per reduir la precarietat del sector, caldria que s’hi  destinessin més diners públics i fomentar la creació de noves produccions teatrals. Especialment donant suport a noves companyies i projectes emergents que tot just estan engegant. 

​

A nivell personal, que cada vegada que comença un projecte nou apareix una por que no es deixa de sentir i sempre hi és, “T’entren molts dubtes de la teva validesa” perquè aquesta por desaparegui, cal confiar, intentar no pensar i deixar-te en mans del director.  A més, les crítiques l’afecten com a la gran majoria d’actors, fins al punt que ha decidit no llegir-ne cap més.