Per a molts és una cara força reconeguda, i és que és una d’aquelles actrius que a tots ens resulta familiar. La Melani Olivares és una gran actriu. L'hem pogut gaudir en molts registres i diferents personatges, per exemple: la Paz a Aída o Benvinguts a la família. La seva carrera ha estat marcada, com ho descrivia ella mateixa, per molta constància i una relació honesta amb la professió.

​

Tot i això, els seus inicis mai van ser premeditats. “Inicialment no em volia dedicar a la interpretació, jo feia dansa clàssica i, amb el temps, vaig veure que necessitava expressar-me amb el cos.” Va ser a través dels anuncis publicitaris que va descobrir la seva vena interpretativa. I des d’aleshores ha estat present en grans projectes. En cap moment es va imaginar res en concret i simplement volia viure de la professió, i de moment ho ha aconseguit. “La primera feina no em va arribar sola, la vaig haver de buscar molt. Però sempre he anat treballant força, o com a mínim he anat tenint feines programades.”

​

LA PROFESSIÓ

Per a la Melani, ser actriu no va lligat a ser famosa. Ho veu com una professió com qualsevol altra. Aquesta mirada resumeix molt bé la manera com entén el seu ofici. “Jo em considero una persona normal, no em considero ningú especial pel fet de ser actriu, jo soc una persona i sempre he sigut la mateixa. No em sento superior per sortir en determinats llocs, i crec que això també m’ajuda a ser visible d’una manera més autèntica.”

En cap moment s’ha sentit sobrepassada per la popularitat que certs personatges li han pogut donar en determinades èpoques. Esmentava que d’alguna manera, ignora la fama i quan surt al carrer, no està pendent de si la miren o no: “Si ho fes, em tornaria boja.” També creu que això ha estat pel fet que la seva popularitat va arribar-li molt a poc a poc, i s’hi va anar acostumant. “Mai vaig tenir un boom.”

A més, destaca que aquesta popularitat pot resultar enganyosa per a la gent. Explica que és perfectament possible haver estat recollint un premi en un acte públic, amb un vestit espectacular que no és teu, i no tenir diners al compte bancari.

“La feina és tan irregular que, quan surt alguna cosa, salto d’alegria i ho accepto.” No li fa por quedar encasellada, perquè sap que el món de l’actuació és profundament fluctuant.

 

Tot i això, reconeix que en els últims temps és una mica menys inestable, gràcies a l’aparició de les plataformes digitals. El paper pel qual tothom et recorda avui, demà pot haver desaparegut. De fet, confessa amb sinceritat: “Quan em truquen per oferir-me una feina, encara penso si no s’han equivocat d’actriu, si realment és a mi.”

​

Sempre ha construït la seva carrera amb constància. Sap que, en aquesta professió, hi ha un percentatge que no es pot controlar, per molt que et preparis o facis un càsting excel·lent. Amb el temps, ha après a acceptar els “nos” i a adaptar-se a la inestabilitat del sector. La seva trajectòria demostra que es pot viure de la interpretació mantenint els peus a terra i sense perdre la pròpia manera de ser.