Gemma Brió

“Quan ets jove romantitzes tot i jo només volia fer teatre, és molt difícil fer només teatre”. Així és com la Gemma Brió explica el contrast que va viure de les seves expectatives inicials i la realitat una mica més complexa que viu en la professió. Tanmateix, a la vegada que la seva visió ha canviat ha anat adquirint experiència, ja que deia que és una professió molt activa i variada, on amb el temps mai ha deixat d'aprendre i ha anat trobant noves capes més profundes dels personatges. Amb aquestes paraules destacava la màgia del teatre “En una obra de teatre està tota la companyia explicant una història a un espectador que mai l’ha escoltat, és molt intens i només està enfocat a transmetre aquesta història”.

​

Però, per arribar a viure aquesta experiència cal formació i travessar etapes d’incertesa, Quan parlava sobre si en ella l'havia afectat d'alguna manera el reconeixement del públic, esmentava que no, però el que sí que pot comportar algun tipus de problema emocional és aquesta incertesa econòmica.

Explica que hi ha molts actors i poca feina, sobretot hi ha més personatges d’home i menys actors homes, amb les dones passa a la inversa hi ha menys papers i més dones actrius. Com a dona relatava que el fet que no et truquin i no tenir feina et fa qüestionar la teva validesa afectant així l’autoestima. És una professió plena de contradiccions, pot estar a l'atur i a la vegada que la gent la parin per al carrer per una feina que va fer fa uns mesos i estar sense feina. Aquest reconeixement del públic és enriquidor, però no sempre es tradueix en estabilitat laboral. "Amb els anys la confiança en un mateix s’estabilitza una mica i t'adones que no sempre els factors de no treballar depenen de tu, no és perquè no sigui bona com a actriu". Tot i això, aquest desequilibri entre el reconeixement extern i la manca d’oportunitats pot ser desorientador.

​

NO NOMÉS AFECTEN LES CRÍTIQUES NEGATIVES

​

A més les crítiques, tant negatives com positives també poden tenir un impacte emocional. Ella considera que les crítiques des del respecte hi han de ser per promoure el teatre, ja que no se li dona prou importància a la cultura i al telenotícies per exemple fan pinzellades molt ràpides i, en canvi, dediquen més estona a les notícies d’esports. Aquesta manca de reconeixement cultural contribueix encara més a la inestabilitat econòmica del sector interpretatiu.

​

Malgrat tot, se sent una gran privilegiada per haver pogut fer la feina que sempre li ha agradat, ja que no sempre és la mateixa feina, perquè a poc a poc va coneixent més coses del treball: treballar en profunditat els personatges, descobrir els seus matisos.