Irene Minovas

Irene Minovas (1982) és una actriu tot terreny, no només es dedica a la interpretació de text sinó que també és còmica. Quan ella parla del que s’esperava de la professió, reconeix que com molts actors i actrius, va començar amb l’esperança d’amb els anys anar pujant esglaons, primer esperava tenir petits papers i després poder arribar a interpretar personatges principals o de més pes, i no ha estat així. De fet, no va ser-ho fins que va començar a escriure per ella mateixa, aixecant els seus propis textos còmics que li va permetre arribar a l’oportunitat de treballar i viure només d’això. Gràcies a escriure pot tenir un salari per viure. Perquè com ella diu “si no t'arriben oportunitats, t’ho has de crear tu”. Per a ella, l’èxit no es mesura en la quantitat de papers, ni en treballar amb determinades persones o assolir fama.“L'èxit és poder pagar un lloguer i viure de la meva feina”.

​

En aquest sector no n’hi ha prou amb tenir talent i ser un bon actor, depèn de factors externs com per exemple encaixar en el perfil,  la Irene denuncia que cada cop més sovint determina si t’agafen o no per un personatge depenen del nombre de seguidors que tingui el candidat a les xarxes, ja que ara l’actor és una eina de màrqueting per a les productores. Això converteix els intèrprets en productes més que en artistes.  

​

Aquesta dinàmica comporta una inestabilitat econòmica i emocional “dubtava de mi mateixa, perquè sentia que a vegades no era capaç”. Però relata que quan fa una feina, s'adona del que realment pot fer i del que és capaç i llavors ha vist “el que valia”. Abans en els seus inicis no s’ho havia demostrat a ella mateixa, però amb el temps ha entès que l’autoestima de l’actriu no recau només en la feina. “Abans pensava que la meva feina era la més important del món, i ara sé que no. Pots tenir molt talent i que, igualment, no t’arribin oportunitats. Hi ha molts condicionants i sovint no depèn de tu.”

​

D’altra banda, considera que la precarietat també té a veure amb una mena de tap generacional dirigit a qui no té feina en el sector. Molts actors afortunats que viuen de la professió estan ocupant uns llocs de treball, que no deixen accedir a més gent, ja que no es creen noves oportunitats laborals, i hi ha molta gent que no té feina. Considera que aquesta inestabilitat estructural podria ser molt menor si es destinessin més diners públics a la cultura.